Modalitat A. Llavor

REhabilitació amb Fusta EStructural TensoActivada: RE-FESTA

La proposta, duta a terme per Nacho Costales, Xavier Gimferrer i Oriol Muntané, consisteix amb investigar reforços de fusta pretensada per a forjats ceràmics.

En l’actualitat, en territori català, existeixen uns 130.000 habitatges amb forjats ceràmics. Aquest tipus de sostres, es van desenvolupar des del 1940 fins als anys 60 (coincident amb les primeres onades d’immigració). Aquesta tipologia de sostres, també anomenats “forjats autàrquics”, es van estendre durant el període de postguerra, caracteritzat per l’abundant mà d’obra, el mínim ús d’acer (decret de restricció del ferro a l’edificació de 1941) i l’abundància dels materials ceràmics. Així doncs, trobem que hi ha un parc edificat important, amb edats compreses entre els 65 i 85 anys construïts amb aquesta tipologia de sostres. Donada la poca qualitat de l’acer que es va emprar i la limitació per la falta de material, aquests elements han començat a patir lesions importants, amb el resultat de pèrdues materials i humanes.

El repte d’aquest nou enfocament serà intervenir en edificis habitats, actuant en els sostres des de la cara inferior, amb la dificultat d’accés i molèsties que representa. És per aquest motiu que la proposta pretén ser de ràpida, adaptable als diferents models de sostres ceràmics que existeixen, reproduïble a l’estoc edificis, econòmica, sostenible i que millori les qualitats funcionals dels edificis en àmbits com l’aïllament acústic i tèrmic.

Es tracta d’un projecte nascut a partir la necessitat de repensar el fet arquitectònic al existir l’emergència climàtica. La investigació es centra en la rehabilitació energètica, aportant una nova concepció del sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE); buscant que respongui tant a les necessitats de confort tèrmic interior com dotar de condicions ambientals a l’exterior.

Per aconseguir-ho, es proposa la incorporació de plantes integrada en la cara exterior del sistema, prioritzant el creixement vegetal per dotar a la façana de les característiques tant positives com l’absorció de les emissions de CO₂ i l’estabilitat tèrmica que porten els éssers vius.

La solució de façana SATE_VEG continua la recerca iniciada amb el projecte 2021 Llavor 00003, liderat per la Cristina Pardal, membre del grup AIEM.

La publicació aborda la integració de diverses funcions a la façana, on l’objectiu és obrir la ment a un disseny de front ric i complex que consideri aquest element arquitectònic no com a matèria i frontera sinó com un espai amb unes condicions úniques amb un gran potencial de desenvolupament i integració de funcions.

La Dra. Agnese Salvate, professora associada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), parlarà sobre com la morfologia urbana influeix en les interaccions d’energia microclimàtica i el confort tèrmic a les ciutats. Com a membre del grup Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AIEM), la seva recerca se centra en l’illa de calor urbana, el rendiment de l’edifici i la resiliència climàtica. Destacarà el paper crucial del projecte en la configuració d’ambients urbans sostenibles.

Podeu inscriure-us aquí per a la conferència: https://edu.nl/4wkj7

La publicació sobre aquest article divulgatiu es pot consultar en obert: https://scientias.net/las-persianas-de-los-edificios-publicos-se-usan-mas-de-lo-que-parece/

L’autor és Marc Roca Musach, membre del grup de recerca AiEM.

Fotografia: Visita dels docents del projecte Miguel de Unamuno amb el rector de la Universitat al centre. https://www.instagram.com/p/DEzuQ_QRDVg/

Podeu trobar-ho a l’enllaç: https://dataverse.csuc.cat/dataverse/AiEM

L’objectiu es tractava d’analitzar espais públics dels barris vulnerables de la ciutat de Roma. Utilitzant eines d’avaluació del rendiment energètic i confort tèrmic com: corba isòcrona, cotxe/no-cotxe, ús planta baixa, anàlisis solar i vegetació. Amb la complementació d’imatges realitzades pels estudiants i presentacions.

Hi formà part un conjunt d’estudiants d’últim any d’enginyeria de la edificació i l’arquitectura conjuntament amb alumnat de Màster i PhD d’ambdues universitats. En total, es van realitzar 9 grups, cada un comptant amb una plaça, lloc d’estudi distint:

Grup 1 – Piazza Della Madonna Dei Monti
Grup 2 – Piazza Vittorio Emanuele
Grup 3 – Piazza Dell’Immacolata
Grup 4 – Piazza di S. Maria Liberatrice
Grup 5 – Piazza Re Di Roma
Grup 6 – Piazza Bologna
Grup 7 – Piazza dei Quiriti
Grup 8 – Piazza Damiano Sauli
Grup 9 – Piazza Marconi

“(Re)Thinking Resilience. Pensem junts per ser un instrument per a un canvi i per fer una diferència significativa junts”.

El grup de recerca Arquitectura, Energia i Medi Ambient, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) va formar part d’algunes de les actes:

• Arquitectura Sostenible i Desenvolupament Urbà – junts per a la resilència climàtica:

Winery desing in temperate continental climates: form and materiality in the spotlight. Carolina Ganem Karlen, Gustavo Javier Barea Paci, Helena Coch Roura.

Open space heat stress in social housing districts. The role of trees depending on urban form. Carlos Lopez-Ordoñez, Elena Garcia-Nevado, Helena Coch, Michele Morganti.

• Arquitectura per a la resiliència humana i el benestar (incloent-hi, per exemple, el disseny biofílic, les solutines basades en la natura, les estratègies d’adaptació al clima per a edificis i espais):

The potential of vegetation to modify urban climate. Using thermography to evaluate the urban radiant environment. Diego-Javier Peralta-Luna, Carlos Alonso-Montolío, Helena Coch.

• Repensar la resilència a través de renovacions i adaptacions d’edificis i espais (incloent-hi la rehabilitació del patrimoni cultural i natural, mètodes per millorar el rendiment dels edificis i espais existents):

The potential of Translucent Fabric Layers as Solar Protection. Assessing the Role of Indoor Curtains in Long-wave Radiation. Marc Roca Musach, Isabel Crespo Cabillo, Helena Coch.

• Anàlisi i mètodes de resiliència i sostenibilitat (p. ex., noves eines de disseny i simulació, mètodes d’avaluació):

Adaptation and reuse of buildings. The role of radiant temperatures Distribution as a resilience factor. Judit Lopez-Besora, Antonio Isalgue Buxeda, Helena Coch Roura.