TERRASSES

PROJECTE COMPETITIU 2021-2025

PID2020-116036RB-I100

Aquest projecte se centra en la definició dels paràmetres de confort ambiental que poden afavorir la presència de recers urbans on la població de barris vulnerables pugui trobar un espai on satisfer la necessitat de contacte amb la natura, alhora de contribuir a reduir l’impacte de l’illa de calor a la ciutat.

El projecte pretén caracteritzar aquests possibles recers urbans i, basant-se en indicadors de vulnerabilitat existents amb algunes incorporacions com l’energètica, identificar les àrees urbanes que no tenen espais confortables. Gràcies a això, es podran donar pautes per ajudar a prendre decisions que augmentin la resiliència de la ciutat.

Recers urbans a barris vulnerables: comportament ambiental de l’espai públic per a la ciutat resilient. Coch, H., Lopez-Besora, J., Isalgue, A., Pages, A., Pardal, C., Crespo, I., Garcia-Nevado, E.

En els darrers 60 anys, el creixement de la població urbana ha augmentat des d’un 33% fins a un 55% i es preveu que l’any 2050 pugui arribar fins a un 70%. Les ciutats compactes Mediterrànies han mostrat ser models eficients en termes d’ús d’energia a l’edificació i al transport. Però aquesta alta eficiència de la compacitat, des del punt de vista energètic, pot donar lloc a una resiliència baixa de l’entorn urbà. En situacions límit, com les relacionades amb el canvi climàtic, o actualment amb la pandèmia deguda al Covid-19, es posen de manifest els punts febles de qualsevol sistema, incloent-hi el sistema urbà. Els requeriments relacionats amb la salut i el confort a espais interiors s’han estudiat àmpliament, però en la situació actual s’ha vist la necessitat que tenen els ciutadans de relacionar-se amb l’espai exterior. Una mostra d’aquesta necessitat ha estat la gran afluència d’habitants de les ciutats als espais intermitjos, com ara els balcons o els terrats, a la recerca del contacte amb l’aire i el sol. L’espai urbà és l’exterior a què tenen accés els ciutadans i en què ens volem centrar.

Les àrees urbanes amb espais de qualitat han acollit el veïnat; però no ha pogut ser així a barris amb espais degradats o escassos, que majoritàriament tenen una alta densitat de població. Aquest projecte se centra en la definició dels paràmetres de confort ambiental exteriors que poden afavorir la presència de recers urbans on la població de barris vulnerables pugui trobar un espai on satisfer la necessitat de contacte amb la natura, alhora que contribueixen a reduir l’impacte de l’illa de calor a la ciutat. El projecte pretén caracteritzar aquests possibles recers urbans i, basant-se en indicadors de vulnerabilitat existents, amb algunes incorporacions com l’energètica, identificar les àrees urbanes que no tenen espais confortables. Tot això amb la finalitat d’afavorir aquests llocs, aprofitant les irregularitats urbanes existents que en projectes anteriors s’han considerat espais d’oportunitat. El clima urbà d’aquests recers s’abordarà des de la perspectiva de l’impacte sobre la percepció ambiental dels usuaris. L’avaluació se centrarà en l’efecte que tenen sobre el clima urbà (tèrmic, acústic, lumínic i de qualitat de l’aire) immediat al vianant, és a dir, a nivell del carrer.

S’avaluarà la repercussió ambiental de determinades característiques com la permeabilitat del sòl, el tipus de vegetació, la morfologia urbana, el tipus d’edificació, l’assoleig, la ventilació, l’enllumenat, la mobilitat, la calor antropogènica o l’albedo de les superfícies, a lespai immediat i en l’efecte d’illa de calor urbana. La innovació que aporta aquest projecte és incloure a la mateixa base de dades georeferenciada els indicadors de vulnerabilitat actualment ja mapejats amb les dades microclimàtiques dels casos d’estudi seleccionats. Amb això es podran donar pautes per ajudar en la presa de decisions a l’hora d’afavorir la implantació d’espais que augmentin la resiliència de la ciutat (recers urbans) als llocs on el seu efecte sigui més beneficiós per a la població (barris vulnerables) i per al conjunt del sistema urbà (illa de calor).

MINISTERI DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ. Agència Estatal de Recerca, Desenvolupament i Innovació orientada als reptes de la societat.

Classificació UNESCO:

3305 – TECNOLOGIA DE LA CONSTRUCCIÓ

6201 – ARQUITECTURA

Tipus de projecte: Tipus B

Durada: 4 anys

Investigador principal 1: Helena Coch Roura

Investigador principal 2: Judit López Besora

Guanyadors Premis Emporia

L’ACTIVITAT SÍSMICA A LA GARROTXA
El subsòl d’Olot està revoltat. L’excés de producció a la Comarca del cultiu de fesols coneguts
mundialment com “les mongetes de Santa Pau”, que en realitat són phaesolus vulgaris
conreats en sòls volcànics, ha provocat importants desequilibris ecològics degut a l’esgotament
del sòl.
Això ha generat fortes tensions tel·lúriques que han esquerdat la placa tectònica de la
Comarca, de tal manera que la cambra magmàtica -que estava inactiva des de feia més de
700.000 anys- ha tornat a entrar en erupció. A la Garrotxa s’ha reiniciat l’activitat volcànica.

EL SUBSÒL D’OLOT
Els experts consideren força improbable que cap dels volcans existents es torni a activar. En
canvi en el subsòl d’Olot s’ha detectat activitat sísmica i sembla que s’està estenent, a través
de la xarxa de clavegueram. A prop del riu hi ha alguns punts en els quals s’estan produint
activitats volcàniques. Sortosament el Croscat està tranquil i Santa Pau no s’ha de preocupar,
almenys per ara.

LA XARXA MUNICIPAL DE CLAVEGUERAM
Segons els nostres especialistes, és possible canalitzar tota aquesta energia acumulada en el
subsòl, en la xarxa de clavegueres. Però cal trobar uns punts determinats, que facin les
funcions de sobreeixidor o vàlvula d’escapament (expansió), a través dels quals es pugui
alliberar la tensió.

LAVAGUERAM.  Javier Albo, Judit López, Marta López i Xavier Solsona. Arquitectura, Energia i Medi Ambient. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. ETSAB. UPC.

Un regalim d’aigua circula entre l’empedrat guiant el vianant pel camí de les escales. És aigua? Segur? Potser és llum el que ens captiva la mirada i ens mostra el procés de formació del present. La intenció de la proposta és posar de manifest la bellesa de l’existent a través de dos elements generadors
vinculats a les festes: la llum i l’aigua. D’aquesta manera, es decideix mostrar el procés que ha convertit el Carrer de les Beates en el que ara podem observar. A través d’un sistema d’il·luminació puntual es busca recrear l’efecte de l’aigua escolant-se entre l’empedrat de l’escala que, amb l’erosió, ha atorgat
a les pedres la geometria que tenen actualment.

D’aquesta manera aigua i llum es fonen en un únic element que reconeix l’existent i hi treballa en conjunció, creant una intervenció totalment lligada al lloc. La proposta parteix d’un indret concret per gestar-se i es formalitza donant resposta a aquest espai i les seves possibilitats. El vianant es trobarà amb aquest fenomen mentre circuli pel Carrer de Sant Miquel. Alhora, l’inici de la proposta també es podrà percebre des del carrer del Pedregar. D’aquesta manera, l’atenció recaurà sobre l’indret treballat, amb la intenció de fer veure amb uns nous ulls el que forma part de l’imaginari quotidià dels locals.

Camí de la nit
Les gotes de llum
Et fan el camí
Més ràpid i curt

GOTES DE LLUM A L’EMPEDRAT  Javier Albo ·  Helena Coch · Isabel Crespo · Elena García ·  Antoni Isalgué · Marta López · Judit López · Josep Rotger · Glòria Serra · Xavier Solsona·Jefferson Torres

Arquitectura Energia i Medi Ambient · Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona · ETSAB UPC

The First Smart Communities symposium seeks to act as a bridge towards the next stage of collaboration between UPC Barcelona and Keio University. In March 2016, the International workshop Fabrics brought together both universities for the first time through the collaboration of their students in a common challenge: the design of a shadow.

One year later, Keio and UPC met again in order to strenghten their bonds through this Smart Communities Symposium. Its main objective was the sharing and discussion of different research interests with the aim of building a common path to collaborate in the future.

This meeting included short presentations explaining the state of the art research at Keio University and UPC, together with round tables discussing disciplinary overlaps and possible future perspectives.

Participants: Helena Coch, Estanislao Roca, Carles Crosas, Darko Radovic, Akira Mita, Toshiharu Ikaga, Hiroto Kobayashi, Júdit Lopez, Miquel Martí, Mar Santamaria, Isabel Crespo, Jefferson Torres, Bruno Santana, Glòria Serra.

Program

Podcast

Entrevista a JUDIT LÓPEZ BESORA, doctora arquitecta, i professora associada de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona -ETSAB- on imparteix classe de Condicionament i Serveis. Dediquem el programa a parlar de la LLUM MEDITERÀNEA i els ESPAIS D’ACCÉS a l’arquitectura.

Es ampliamente aceptado el hecho de que la vegetación mejora las condiciones ambientales de las ciudades. La sombra de los árboles incide directamente en las condiciones térmicas del entorno próximo a las personas que usan el espacio público, puesto que impide que la radiación solar les llegue, tanto a ellas como al pavimento, reduciendo así los aportes. El objetivo de este estudio es conocer qué cantidad de Radiación solar y temperatura radiante reduce una especie arbórea logrando mejores condiciones térmicas para el cuerpo humano. Para ello se evaluará el Celtis australis, conocido como Almez, en dos escenarios urbanos: una calle y una plaza. El análisis se desarrolla en cinco pasos. Primero se identifican las variables a estudiar. Se seleccionan los dos escenarios de análisis. Se realizan mediciones in situ en verano e invierno. Se evalúa la frondosidad de los ejemplares. Y los datos se introducen en el modelo de balance energético de Ochoa de la Torre. Se cuantifica la frondosidad del almez entre 0 – 0.25 que, en el transcurso de un día, reduce la radiación solar entre 300 y 827 W/m2; entre 4 y 21ºC la temperatura radiante y hasta 219 W/m2 las aportaciones al balance energético del cuerpo humano. El Celtis australis es una excelente herramienta de diseño ambiental urbano puesto que logra mitigar las aportaciones térmicas al ambiente mejorando las condiciones ambientales para los usuarios del espacio urbano.

Autors: Gilkauris Rojas-Cortorreal, Jaume Roset, Francesc Navés, Carlos López-Ordóñez, Isabel Crespo.