Aquesta recerca s'ha desenvolupat en el marc del projecte PID2020-116036RB-I00, finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i l'Agencia Estatal de Investivación (MICIU/AEI).
Els Ritmes de la Ciutat de Barcelona
Una ciutat és un sistema dinàmic on els ritmes personals de cadascú en configuren el ritme global. El resultat d'aquesta investigació és un mapa interactiu que permet visualitzar la trama urbana en relació amb el ritme dels seus habitants, prenent d'exemple el cas de la ciutat de Barcelona.
Aquest mapa l'ha elaborat el grup de recerca en Arquitectura, Energia i Medi Ambient (AiEM), vinculat a la Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC).
#El ritme dels edificis
Cada ciutadà té el seu propi ritme de vida: es desperta, es desplaça, menja i dorm en moments diferents. La convivència d'aquests ritmes individuals marca el ritme de la ciutat. Comprendre aquests ritmes personals requeriria molt de temps; és una feina probablement impossible a causa del gran nombre de singularitats. No obstant això, els edificis, que són els llocs on es desenvolupen les activitats individuals, marquen un ritme propi i aquests sí que són analitzables de forma objectiva i massiva.
Aquest estudi pren de referència els 172 usos registrats al Cadastre i es classifiquen segons el tipus de ritme:
- Ritme Regular: els usos que tenen un règim repetitiu entre ocupat i no ocupat, com oficines i escoles.
- Ritme Variable: els usos que tenen una ocupació esporàdica o puntualment molt concentrada, com comerços, restaurants, museus, centres esportius i teatres.
- Ritme Intensiu: els usos que no es poden considerar desocupats, com hospitals, centres sanitaris, vivendes i residències.
#El mètode
A l'hora de generar el mapa dels ritmes de la ciutat, es planteja un repte: molts edificis no tenen un únic ritme o ús. És habitual trobar casuístiques com podria ser blocs d'habitatges (ritme intensiu) amb comerços a la planta baixa (ritme variable) i oficines a la primera planta (ritme regular), o un edifici d'oficines (ritme regular) i un restaurant en planta baixa (ritme variable).
Per representar aquesta complexitat en un mapa bidimensional, s'utilitza l'espai colorimètric primari CMY (cian, magenta i groc).
Al ritme intensiu se li assigna el color groc; al ritme variable, el magenta; i al ritme regular, el cian. En cas que un edifici tingui més d'un tipus de ritme, es representa segons la mescla subtractiva dels dos o tres colors que configurens els tres ritmes primaris. Per exemple, un edifici amb comerç a la planta baixa (ritme variable: magenta) i habitatges a les plantes superiors (ritme intensiu: groc) s'utilitzarà el color vermell. Un edifici que contingui els tres ritmes (intensiu, variable i regular) es representarà, doncs, de color negre.
Mescla sustractiva utilitzada per a representar la superposició de ritmes al mapa.
#Anàlisi de resultats
Quan observem el mapa de ritmes de Barcelona, comprovem que les diverses trames urbanes de la ciutat tenen ritmes diferents. Es poden distinguir fàcilment trames antigues com Gràcia, Sarrià, Sant Andreu, Poblenou i la Barceloneta. També s'aprecien algunes zones singulars, com els polígons industrials de Zona Franca i la Verneda, o la Zona Universitària.
Tanmateix, en altres zones com l'Eixample, tot i tenir una trama urbana homogènia, s'observen singularitats en àrees concretes, com el Passeig de Gràcia o el 22@. En zones com el Raval, també es pot apreciar com canvien els ritmes a mesura que ens aproximem a les Rambles.
Passeig de Gràcia: L'extracte de la zona del Passeig de Gràcia mostra la trama urbana característica de l'Eixample Cerdà de Barcelona, amb illes rectangulars i xamfrans a les cantonades, i una distribució de colors heterogènia i diversa. Hi trobem des dels tres colors primaris (cian, magenta i groc) fins al negre, una prova de la diversitat de ritmes que conviuen en aquesta zona cèntrica de la ciutat.
22@: La zona del 22@ també segueix la trama urbana de l'Eixample Cerdà, però presenta una distribució colorimètrica molt diferent respecte de l'extracte de Passeig de Gràcia. En aquest cas, el color predominant és el cian, corresponent als edificis d'oficines i indústries que configuren aquesta zona de la ciutat.
Gràcia: El barri de Gràcia de Barcelona presenta una trama urbana de carrers estrets i edificacions entre mitgeres que s'ordenen mitjançant una malla rectangular irregular. Els ritmes d'aquesta zona de la ciutat són majoritàriament intensius (de color groc), corresponent sobretot a edificis plurifamiliars amb habitatges a totes les plantes. El color vermell hi és present i identifica aquells edificis amb un comerç a la planta baixa i habitatges a la planta superior. El ritme variable aïllat, de color magenta, identifica edificis purament comercials, esportius o culturals.
La Font d'en Fargues: Aquest barri de Barcelona es troba en una zona de topografia pronunciada entre el Carmel i el Guinardó. Les edificacions són majoritàriament aïllades, amb jardí al voltant, i hi predominen els edificis d'habitatges aïllats, unifamiliars i plurifamiliars, de color groc. A l'extracte s'hi veuen alguns edificis de ritme regular, que corresponen a centres educatius i alguns altres edificis de ritme variable, de color magenta, com mercats, centres esportius o edificis religiosos. Pocs edificis combinen els habitatges (ritme intensiu) amb els comerços (ritme variable), grafiats de color vermell.
